Cambiar idioma

Les dades estadístiques del Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social acrediten que els accidents laborals es troben en un període d’auge. Us adjunto unes interessants reflexions i idees efectuades per Paco García, tècnic de prevenció del Dep. de Gestió Preventiva.

Les dades estadístiques sobre la sinistralitat laboral a Espanya, publicades pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social, confirmen el canvi de tendència en l’evolució de la sinistralitat. Si, des de l’inici de la crisi econòmica, l’any 2008, aquesta tendència anava a la baixa; durant els nou primers mesos de l’any 2014, la tendència ha canviat de signe i, en aquests moments, va a l’alça. Aquest increment es manifesta en termes absoluts i relatius, i en quasi tots els sectors, tipus d’accident i gravetat, com s’especifica a les taules següents.

Variació del nombre d’accidents laborals amb baixa en jornada laboral i la població afiliada. Període: Octubre 2013 – setembre 2014 respecte a octubre 2012 – setembre 2013. Font 2012, 2013 i 2014: Avanç d’estadístiques d’accidents laborals (MEYSS). Base de l’índex: La mitjana de la població afiliada a la Seguretat Social amb la contingència d’AT coberta.

Estadisticas

Aquesta tendència a l’alça també es confirma amb la publicació dels indicadors de la sinistralitat laboral de l’any 2013 (índex d’incidència, índex de freqüència, índex de gravetat i durada mitjana de les baixes) publicats pel Ministeri d’Ocupació i Seguretat Social durant el segon semestre de l’any 2014, en els quals la informació és més específica en fer referència als sectors, les seccions i les divisions d’activitat laboral.

Totes aquestes dades posen de manifest com n’és d’important per a les empreses una correcta gestió de la prevenció de riscos laborals (en endavant PRL) i han de ser un senyal d’alerta que ens faci reflexionar sobre les conseqüències que tindria l’evolució de la sinistralitat si continués amb aquesta tendència.

És obvi que la sinistralitat laboral provoca despeses econòmiques i socials per als treballadors, les empreses i la societat, i que després de dinou anys de l’aprovació de la Llei de prevenció de riscos laborals, la situació ha millorat ostensiblement, ja que hem passat, aproximadament, d’1.000.000 d’accidents laborals amb baixa l’any 2000 a 468.030 l’any 2013, i de 1.580 accidents laborals mortals l’any 2000 a 447 l’any 2013.

Quina ha de ser la reflexió a la qual ha de portar-nos la lectura d’aquestes dades? ¿Cap a un major desenvolupament de la normativa o cap a una major integració de la prevenció en totes les activitats que realitzen les empreses?

Espanya disposa d’una bona llei de PRL i una completa normativa que la desenvolupa, però cal que, a més del compliment formal de la llei, s’aconsegueixi una plena integració de la PRL en les activitats que realitzen les empreses, la qual cosa suposarà una millora de la sinistralitat laboral, del clima laboral i de la productivitat de les empreses.

Un exemple del compliment formal de la normativa o prevenció de paper el trobem en alguns casos de coordinació d’activitats empresarials en els quals sembla que és més important l’intercanvi de documentació entre empreses per cobrir les responsabilitats legals que controlar les situacions de risc que puguin presentar-se per la concurrència d’activitats.

També s’està facilitant la implantació de la PRL en microempreses i treballadors autònoms amb els programes Prevención10.es i Prevención25.es. Amb aquests programes es pretén que, en empreses amb plantilles de fins a 10 o 25 treballadors, les activitats de les quals no estiguin incloses en l’annex I del RD 39/1997, l’empresari pugui assumir la gestió de la PRL, sempre que tingui formació bàsica en PRL i que realitzi la seva activitat de manera habitual en el mateix centre de treball.

Aquests programes representen una reducció de la despesa econòmica de la implantació de la PRL en aquest tipus d’empreses i en faciliten la implementació. En aquest sentit, és important la col·laboració de les mútues d’accidents laborals i malalties professionals de la Seguretat Social, dins del marc de les activitats preventives a càrrec de quotes, com a assessors de les empreses interessades a gestionar la PRL.

Una altra actuació realitzada per l’Administració per fomentar la PRL és la bonificació de les quotes de la Seguretat Social per contingències professionals (regulada pel RD 404/2010) en empreses que realitzin inversions en PRL i que tinguin una baixa sinistralitat laboral. Aquest sistema es basa en la bonificació del 5% de les cotitzacions per contingència professional abonades a la Seguretat Social per les empreses el primer any i el 10% en anys successius, i beneficia les que, pel seu nombre de treballadors i activitat, paguen unes quotes més elevades, ja que, com més altes siguin aquestes quotes, més elevada serà la quantitat que es podrà bonificar.

Per tant, cal un sistema de bonificació per a les pimes i microempreses que tingui en compte les actuacions en pro de la seguretat laboral per afavorir la implantació de la PRL i la reducció de la sinistralitat laboral en aquestes empreses, ja que, actualment, la bonificació és poc atractiva, en oscil·lar entre els 250 i 500 €.

En conclusió, cal una actuació conjunta i coordinada de les administracions públiques central i autonòmiques, de la Inspecció de Treball, de les centrals sindicals, de les organitzacions empresarials i dels departaments de prevenció a càrrec de quotes de les mútues d’accidents laborals i malalties professionals de la Seguretat Social per prestar ajut i seguiment a les empreses. L’objectiu és aconseguir una millora en la implantació i integració de la prevenció, i un canvi en la cultura enfront de la seguretat i la salut laboral, que es fomenti tant en les empreses com en les escoles per, d’aquesta manera, convertir la prevenció de compliment formal en una prevenció interioritzada en les persones, les empreses i la societat.

Font: http://www.prevencionintegral.com/comunidad/blog/prevencion-absentismo-seguridad-vial/2014/12/19/reflexiones-sobre-aumento-siniestralidad-laboral-en-espana