Cambiar idioma

fingerprintEspanya és un dels països líders en absentisme laboral. Com el trànsit en les autopistes o el consum elèctric, l’absentisme laboral és, probablement, un dels indicadors de recuperació econòmica més fiables. Així es constata en tots els estudis fets recentment, en els quals la corba ascendent dels indicadors macroeconòmics és quasi paral·lela a la de les baixes laborals. Paradoxalment, i això és alarmant, la recuperació és més lenta que el retorn a uns hàbits que col·loquen Espanya com un dels líders mundials de l’absentisme.

L’últim estudi que confirma aquesta tendència és el de la firma Tebex, líder a Espanya en la gestió i el control de l’absentisme laboral, que assenyala que, en aquest primer semestre del 2014, les baixes segueixen repuntant. Les dades, a les quals ha tingut accés ABC, indiquen que, durant els sis primers mesos del 2014, l’absentisme va créixer el 8,99% amb relació al 2013; una dada que situa la taxa en els 3,56 punts (és a dir, el 3,5% de totes les hores de treball efectiu no es van cobrir). La tendència consolida el punt d’inflexió que es va registrar en els últims mesos del 2013, quan, després d’alguns anys de caiguda, l’absentisme va començar a remuntar.

«La crisi ens va portar a tocar fons el 2012 (taxa del 2,95%), quan és obvi que, a les empreses, la gent no era propícia a agafar baixes per incapacitat temporal (IT) per por a perdre la feina», explica Iñaki Insausti, director general de Tebex. Segons dades oficials, el 2013 es va registrar una mitjana mensual de 262.345 baixes per incapacitat temporal, una dada que contrasta amb els 483.011 processos de finals del 2007.

«El canvi de tendència del 2013 i el 2014 confirma que el cicle econòmic canvia, però és preocupant que la taxa d’absentisme pugi més de pressa que l’economia. Tan poca memòria tenim?», es pregunta Insausti. «Si el factor principal perquè pugi o baixi l’absentisme continua essent la confiança o la por a perdre la feina és que alguna cosa no es fa bé», afegeix.

Altres informes, com el d’Adecco, confirmen la tendència, i suggereixen prosseguir amb les reformes (empreses i Administració) per tal que, havent superat l’«efecte crisi», l’absentisme no torni als nivells anteriors a la caiguda de l’economia. Adecco estima que, amb una mitjana de 10,7 dies perduts per treballador i any, Espanya continua en el segon lloc entre els països analitzats per baixes laborals.

Desmentir tòpics

Les dades que aporta Tebex, d’altra banda, desmenteixen alguns tòpics comuns sobre la major o menor incidència de l’absentisme per sectors. Així, l’índex de baixes en la indústria (3,05%) ja és menor que en els serveis (3,59%), mentre que, tradicionalment, era al revés.

«Amb la crisi, la indústria ha guanyat molta competitivitat. El sector de l’automòbil n’és un exemple, tot i que no passa el mateix amb el sector serveis», explica el director de Tebex. «No és el mateix gestionar una plantilla de 5.000 persones en una sola planta, que una empresa de serveis que té 5.000 treballadors repartits per tot Espanya», afegeix.

Passa més o menys el mateix quan l’anàlisi es fa en funció de la mida de la companyia. «no és veritat que, com més gran, més absentisme», s’explica a Tebex. En les empreses amb més de 1.000 treballadors, independentment del sector, l’absentisme és del 3,51% enfront del 4,41% de les menys de 1.000 treballadors.

En qualsevol cas, sector i mida al marge, la diferència entre una taxa alta i una de baixa depèn, quasi sempre, d’una bona política de recursos humans: motivar el personal, evitar els «caps tòxics»… o, també, localitzar els «abusadors», que s’agafen les baixes de manera injustificada i acaben contaminant la resta dels companys. Sobre aquest últim aspecte, mesures legislatives com la reforma laboral, els canvis en la normativa d’IT o la nova Llei de mútues haurien de contribuir a atenuar-lo.

Un altre dels tòpics que ha de matisar-se és el que relaciona sector públic amb més absentisme. En el cas de les empreses públiques, com a mínim les que assessora Tebex, la taxa es queda en el 3,81%. Correos en podria ser un bon exemple; amb només quatre anys s’ha passat d’una taxa del 7,5% al 3,5%, amb un estalvi gens menyspreable. L’objectiu no és menor. Segons càlculs empresarials, l’impacte negatiu de l’absentisme sobre el PIB espanyol podria rondar el 5%.

Font: http://www.abc.es/economia/20141017/abci-absentismo-laboral-volvemos-andadas-201410162104.html